6.6.10

Milions d'ampolles buides





I calla. Deuen ser les set, perquè tot d'una l'escala s'omple de xivarri, de veus que rodolen pels graons com tot d'ampolles buides que formen part d'un món on la consciència no tiba prou per haver-se fet tragèdia. Arreu n'hi ha milions, sorolloses sota el silenci que les va trencant. Callem, doncs, tots dos atents a un destí turmentat i compromès, ara final, que acceptà la sang i, alhora, volia consrervar les mans netes. Per això calgué que algú altre se les embrutés... Manuel de Pedrolo

mi KASA

Termina el día, se abre el puente para pasar al nuevo día, se desplaza despacio el cuerpo para la puesta apunto, se recuerda la infancia mezclándose con el presente, se ofrece la imagen para el silencio.
Algunas de las guindas creadas para embellecer el entorno.