6.6.10

Milions d'ampolles buides





I calla. Deuen ser les set, perquè tot d'una l'escala s'omple de xivarri, de veus que rodolen pels graons com tot d'ampolles buides que formen part d'un món on la consciència no tiba prou per haver-se fet tragèdia. Arreu n'hi ha milions, sorolloses sota el silenci que les va trencant. Callem, doncs, tots dos atents a un destí turmentat i compromès, ara final, que acceptà la sang i, alhora, volia consrervar les mans netes. Per això calgué que algú altre se les embrutés... Manuel de Pedrolo

1 comentari:

  1. Anònim20:02:00

    Manuel de Pedrolo, quina bona època la del descobriment i seguiment d'en Daniel Bastida

    Groux Marc

    ei, és complicat deixar comentaris aquí

    ResponElimina