Salvador Espriu puso letra a sus pensamientos, vivencias, emociones, deseos, tristezas, añoranzas,... Cuando leemos sus palabras, empiezan a bailar en nuestro interior las mariposas de la tierra, de esa tierra que tanto amó. Las mariposas que rujen de manera armónica en nuestro cerebro, corazón,... en cualquier centímetro de nuestra piel.
Keith Adams nos ofrece un baile/grafico/mágico a las palabras de S. Espriu.
Gracias a la exposición, en la Biblioteca de Guissona, podemos gozar de esta creatividad.
Para Keith, es igual de importante el trabajo expuesto, como la sala donde se expone, manifestando que el reflejo de las luces en el cristal protector, se ha de poder observar como elemento singular de la misma exposición.
En este post, se ofrecen obras con reflejos de la sala y las mismas solo con la intencionalidad de la autora del blog.
sala exposiciones Biblioteca de Guissona
"Direm la veritat sense repòs..."
"Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: -Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret-,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria."
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: -Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret-,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria."
"Pels rials baixa el carro
del sol, des de carenes
de fonollars i vinyes
que jo sempre recordo."
(S. Espriu, Cementiri de Sinera I)
- "ORACIÓ EN LA TEVA MORT
- Quan roures enyorosos
- de verds marins comencen
- crepusculars missatges,
- volent-te foc, demano
- nova claror, que siguis,
- davant altars on cremen
- ardents silencis d'ales,
- encès cristall, més flama,
- llum de cançó senzilla."
"... I l'altiva sor Ephrem,
que penjà de sobte els hàbits,
ja ningú no sap perquè..."
¿Qué fruto encontró la monja para colgar de repente sus habitos?
La manzana de Adan y Eva seguro que no.
¿Una luz celestial hacia otro caminó?
Creo que ....
... fué una razón terrenal y/o carnal
Abecedario de "caplletres" en oro hecho por Keith, sobre papel dibujado a mano
y
abecedario de "caplletres" en oro, hecho por Amanda sobre piel o pergamino.
C Biblioteca Bodleiana (Oxford), MS Rawlinson G185
C = calor humano
F versal partida
F = fragancia
J en la historia de Judit - estilo de Dijon
J = jugosa
J Biblioteca Morgan, MS Glazier 24, f. 3v
J = juguetona
K ocupación medieval en el mes de julio
K = kimono
M fresco inglés de un mural medieval
M = mirada
R de estilo "rotlle blanc"
R = rubor
S Arxivo corona de Aragón, sobre piel de liebre
S = suave
V estilo inicial Abadia de Citeaux
V = veneciana
W estilo "vinya blanca" modernizada
W = wellingtonia
Z estilo "llosa" versal negra
Z = zarzarrosa
