29.12.18

Maridaje solsticio invierno

Vino negro de l'Empordà


Llegó un año más el solsticio de invierno.
Ellas , así lo celebraron...


... la botella y la copa...
fue un maridaje de calidad...
OJOS NEGROS la botella,
de vino osado, sedoso y cautivador
y la copa...
Ay!!! la copa...
deseosa de ese encuentro.


 las dejamos solas !!!
momentos de máxima intimidad,


hasta que la realidad ...
 les confundió y
 se fueron volando hacia el universo.



25.12.18

MADOLA - Sinera - Salvador Espriu - Cementerio de Arenys de Mar (segunda parte)

Madola - ceramista

Madola seudónimo de la ceramista catalana, Maria Àngels Domingo Laplana,
que en 1966 hizo su primera exposición en el Ateneu Barcelonés,
 presentada por  Salvador Espriu.
En 2013 rinde este bello y sensible homenaje al mismo Salvador Espriu,
con las piezas de cerámica que le han inspirado partes de la obra SINERA.


La barca y el soldado

















 


Fotografías aleatorias  de las elaboradas y expuestas.
Muy recomendable , si pasáis por Catalunya,
visitar el cementerio de Arenys de Mar.
La gran dedicatoria de Salvador Espriu con su obra SINERA.






















13.12.18

Sinera - Salvador Espriu - Cementerio de Arenys de Mar (primera parte)


programa TVE IMPRESCINDIBLES en el centenario de su muerte

... Poeta, dramaturgo y novelista, Salvador Espriu (1913 - 1985) está considerado como uno de los renovadores, junto con Josep Pla y Josep Maria de Segarra, de la prosa catalana de las fórmulas novecentistas. Él mismo describía su obra como una "meditación de la muertes". Como miembro de la generación del 36, no se centra sólo en una muerte y espiritual sino también colectiva. Canta como nadie la derrota y la esperanza de una Cataluña sometida a tensiones sociales y políticas. ...

Arenys de Mar, camino del cementerio , nos acerca aún más al gran poeta


 SINERA  =  nombre de "Arenys" escrito al revés


"Cuando te pares
donde mi nombre te llama,
 quieras que duerma,
soñando  mares en calma,
 LA LUZ DE SINERA."










4.12.18

Els oficis... del pare

Paleta, pagès, electricista, fuster, botiguer,...
mans i cap per a resoldre qualsevol qüestió.
Al seu costat, observant, vaig aprendre moltes de les coses del dia a dia.

Gràcies pare !!!



Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure, 
mireu l'ésser fuster: 
-serra que serraràs 
i els taulons fan a miques, 
i de cada suada deu finestres ja han tret. 
Gronxada d'encenalls, et munten una taula; 
si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert. 
I caminen de pla- 
damunt les serradures de color de mantega. 

I els manyans oh, els manyans! 
De picar mai no es cansen: 
pica que picaràs i s'embruten els dits; 
però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten 
i els galls de les teulades 
que vigilen de nits. 
I són homes cepats 
com els qui més treballin. 

¿I al dic? Oh, els calafats! 
Tot el Port se n'enjoia 
car piquen amb ressò 
i es diu si neix un peix a cada cop que donen 
-un peix cua daurada, blau d'escata pertot. 
Penjats de la coberta, tot el vaixells enronden: 
veiéssiu les gavines 
com els duen claror. 

I encara hi ha un ofici 
que és ofici de festa - el pintor de parets: 
si no canten abans, no et fan una sanefa, 
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc: 
un pis que hom veu al sostre 
que el feien i cantaven: 
tots porten bata llarga 
de colors a pleret. 

I encara més 
si us deia l'ofici de paleta: 
de paleta que en sap 
i basteix d'aixoplucs. 
El mateix fan un porxo com una xemeneia 
-si ho volen 
sense escales 
pugen al capdamunt; 
fan també balconades que hom veu la mar de lluny 
-els finestrals que esguarden tota la serralada, 
i els capitells 
i els sòcols 
i les voltes de punt. 
Van en cos de camisa com gent desenfeinada! 
Oh, les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!